Este dijous 19 de juliol he
tingut l’honor de participar a la inauguració de la jornada Memòria i
Diversitat al Palau de Pineda, amb representants del moviment universitari,
l’administració i els col·lectius LGTBI. Una excel·lent oportunitat per a
parlar del treball que hem realitzat a favor de la igualtat des de l’Ajuntament
de Quart de Poblet i des de les Corts Valencianes.
Puc presumir d’haver sigut una de les primeres regidores d’Igualtat que va
haver a tot l’Estat espanyol. L’any 1991 a Quart de Poblet es va crear esta
àrea a l’hora de distribuir les responsabilitats de gestió al consistori, un
fet totalment novedós i que alguns, des de poblacions veïnes, veien amb
estranyesa. No era un fet anecdòtic, com hem demostrat. Des de l’any 1991 la
igualtat ha sigut per a mi una prioritat, primer com a regidora i després com a
alcaldessa.
Treballem la igualtat de forma transversal a les polítiques municipals. Tenim
una regidoria d’igualtat, un Consell Assessor de la Dona, una Comissió
Ciutadana contra la violència de gènere i diverses associacions de dones. El
centre neuràlgic de tot este moviment és la Casa de la Dona, on es presta un
servei d’atenció integral a dones. Estic orgullosa del treball que hem fet en
esta àrea, i de ser alcaldessa d’un municipi pioner en este àmbit. Actualment
anem ja pel III Pla d’Igualtat i tenim en marxa un Pla Municipal contra la
Violència de gènere.
A més, hem elaborat estudis novedosos en l’àmbit de gènere i la diversitat
funcional intel·lectual, incidint en programes dirigits a l’escola, conscients
de que en l’educació està la clau per a aconseguir una societat igualitària i
integradora.
No ens vam quedar ahí. El passat mes d’abril vam aprovar el I Pla de Diversitat
Sexual, Familiar i de Gènere de Quart de Poblet, que és el primer de la
Comunitat Valenciana i el tercer d’Espanya. I a més, ho vam fer per unanimitat,
amb el recolzament de totes les forces polítiques. El nostre objectiu és actuar
des de l’administració per eradicar qualsevol forma de discriminació, qualsevol
atac o vulneració dels drets fonamentals de les persones.
No hem sigut un cas aïllat. Afortunadament, governs progressistes, des de
diferents administracions, han treballat en el mateix sentit. L’executiu de
José Luis Rodríguez Zapatero va aprovar la llei de matrimoni igualitari i
d’identitat de gènere, un dels principals hites en esta matèria.
Per a que tots els que defensem la igualtat i la convivència el nou govern de
Pedro Sánchez ens ompli d’orgull. Per primera vegada hi ha més dones que homes,
i per primera vegada hi ha algun ministre gay i defensor dels drets
LGTBI.
Pero encara ens queda molt per fer. Recordeu que al principi d’esta legislatura
es va produir un fet que podria ser anecdòtic, però que és significatiu. Els
cinc grups polítics havien d’anomenar a una persona per a representar-los a la
Mesa de les Corts. Els cinc van elegir a homes. La llei no ho impedia, i durant
les primeres setmanes de legislatura en l’órgan de govern de la cambra
autonòmica les dones no estàvem presents.
Afortunadament va haver un partit, el PSOE que va canviar al seu representant i
em va proposar a mi. Però això no era suficient. Hem canviat el reglament per a
que no torne a passar i hi haja paritat. També s’ha modificat la normativa per
a que els diferents òrgans estatutaris (Sindicatura de Greuges, Sindicatura de
comptes, Acadèmia Valenciana de la Llengua…) tinguen garantida la presencia de
dones.
Com sabeu, estem en la recta final de la legislatura, i és el moment de
començar a fer balanç. A les Corts Valencianes hem tingut més activitat que
mai. Hem aprovat 57 lleis, 19 més que l’última legislatura del PP. D’eixes
lleis hi ha de tots els àmbits, però les que em fan sentir més orgullosa son
les que fan referencia als col·lectius més desafavorits i que més ens
necessiten:
* La llei de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés
d’atenció al final de la vida.
* La Llei de renda valencià d’inclusió
* La llei de cooperació i desenvolupament sostenible
* La llei de memòria democràtica i per la convivència
* La llei de la funció social de la vivenda
Ara fa més d’un any les Corts Valencianes vam aprovar la Llei d’Identitat i
expressió de gènere, coneguda com a llei Trans. Entre altres coses, elimina la
consideració de la transexualitat com una infermetat i suprimeix el requisit de
que les persones trans hagen de tindre un informe mèdic o psicològic que ho
acredite. Sols un partit, el PP, no la va recolzar.
La llei contempla, per exemple, que als col·legis o a les targetes del centre
de salut, les persones trans puguen ser tractades d’acord a la seua identitat,
i contempla sancions econòmiques si no és així.
En estos moments, les Corts estem tramitant el projecte de llei d’Igualtat de
les persones LGTBI. Serà la primera vegada que es regularà el dret del
col·lectiu LGTBI i es garantirà la igualtat real i efectiva de totes les
persones amb independència de la seua orientació sexual, identitat de gènere,
expressió de gènere, desenvolupament sexual o grup familiar.
Esta nova llei contempla moltíssimes mesures. Vull destacar especialment la
prevenció de delictes d’odi, l’homofòbia (o LGTBIfòbia). Per exemple: els
municipis grans han de tindre a la seua policia local grups especialitzats per
a previndre delictes d’odi. El passat divendres sense anar més lluny un jove
valencià va patir una pallissa a Barcelona.
Espere que en esta ocasió el PP i Isabel Bonig es sumen a la llei i puga ser
aprovada per unanimitat. És lamentable que este partit sempre arribe tard. Hem
vist algunes declaracions de recolzament al dia de l’Orgull LGTBI per part de
dirigents del PP que fan un poc de vergonya. És el mateix partit que va
presentar un recurs d’inconstitucionalitat a la llei del Matrimoni Gay aprovada
pel Govern de Zapatero. I es que arriben tard, en esta i en moltes altres lleis
que suposen avançar en drets i en igualtat.
Com vegeu, estem fent molta feina, ho estem fent amb molta il·lusió i amb ganes
de continuar transformant la societat.
Carmen Martínez Ramírez
- Poner en valor nuestro trabajo en Les Corts
- Sobre el Valle de los Caídos y la memoria histórica